24 de febrer del 2018

Patètic.

D’entrada dos twitts que he trobat corrent per la xarxa.





Desprès, la intervenció del M.H. President del Parlament de Catalunya al Col·legi d’advocats i les preses de posició de diverses autoritats i organitzacions entorn la vinguda del Rei per la inauguració del Mobile (jugueu, jugueu, ... ja veureu, com pot acabar tot plegat. Ah!, que se us en fot?, digueu-ho obertament).

El tema no és l’elecció o no de President (o d’un vell President, segons alguns) de la Generalitat i de la distribució de les competències i les esferes de poder. El tema cabdal és el del programa que un nou (o vell) Govern vol i ha d’executar. 

Es tracta d’implementar la més o menys (segons també alguns) proclamada República Catalana? Doncs això em sembla impossible, què voleu que us digui. Es tracta de continuar d’alguna manera el “procés”? No ho sé, però tampoc ho veig gaire factible, ja em direu amb quins vímets. Potser cal fer una aturada -sí, accepto aturada per marxa enrere-? Bé, cal veure com s’explica als “grocs”, sí, als dels llacets i les bufandes.


Si no hi ha qui baixi del “burro” no avançarem. I el que ha de baixar del burro és el més feble  -evident, o no?-, si no vol que el facin baixar a cops de bastó. A l’altra banda, a l’Estat, ara com ara no hi ha res a fer, tenen tota la força i els d’aquí no en tenen cap ni tenen tota la raó, al menys no tothom els hi ha donat (molts menys dels que volen i diuen). Potser amb una altra posició des d’aquí (no la d’ahir al Col·legi d’advocats) poden obrir-se camí les veus que demanen una entesa en un nou camí. 

Però mantenint l’actual (i no “enmendalla”) no possibilita res de res. Es un atzucac patètic.

24 de febrer.