3 de juliol de 2017

Adéu, Faluga.

Per Les Santes, en algun moment que surten el gegants, la Família Robafaves, en l’anada a la Crida per exemple, o en la Passada del dia 27, aprofito per saludar personalment a algun dels vells geganters que encara queden del meu temps. Van ser molts anys, 25 entre una cosa i una altra, que vaig acompanyar-los oficialment, que vaig posar els preceptius rams de flors de la Geganta i de la Toneta, que vaig donar la benvinguda als seus convidats a la Postal de Gegants, en les festes dels barris, per Sant Jordi, o en d’altres esdeveniments com l’anada a Creteil, amb motiu de l’agermanament, seguida multitudinàriament pels “cristoliens”. Ara hi ha, i cal celebrar-ho, el lògic relleu generacional i ja no conec personalment qui són els portadors, és llei de vida.

És conegut que no sóc “santero”, però crec que sempre vaig complir amb el que em pertocava fer. Em va agradar acompanyar ja fa temps als fills, quan eren petits, i fer-ho  ara als néts a veure la majestuositat de les figures mataronines. Les carones embadalides dels menuts davant dels balls de tan grans personatges és una de les coses més maques de la festa.



Bones Santes! , els dic als geganters. En Toni Roca, ja s’ha fet gran i ja no pot amb les seves espatlles, en Victor Lígos, que encara aguanta, en Lluis Hugas que és més jove, com en Toni Vidal. Ja n’hem perdut algun com en “Guanxo” Fradera i algun altre.


Aquest any, per les ja properes Santes, no podré saludar a en Josep Fàbregas, “Faluga”, que va ser a més molts anys company de feina de la meva dona i amb qui també compartíem aquesta costum tan mataronina d’anar a fer un vol per La Rambla. El trobaré a faltar, era una part del meu paisatge, descansa en Pau. 

Te’n has anat amb els gegants ballant per tu, tu que els havies fet ballar tant. 

3 de juliol.