Per Les Santes,
en algun moment que surten el gegants, la Família
Robafaves, en l’anada a la Crida per exemple, o en la Passada del dia 27,
aprofito per saludar personalment a algun dels vells geganters que encara
queden del meu temps. Van ser molts anys, 25 entre una cosa i una altra, que
vaig acompanyar-los oficialment, que vaig posar els preceptius rams de flors de
la Geganta
i de la Toneta, que vaig donar la benvinguda als seus convidats a la
Postal de Gegants, en les festes dels barris, per Sant Jordi, o en d’altres
esdeveniments com l’anada a Creteil, amb
motiu de l’agermanament, seguida multitudinàriament pels “cristoliens”. Ara hi ha, i cal celebrar-ho, el lògic relleu
generacional i ja no conec personalment qui són els portadors, és llei de vida.
És conegut que no sóc “santero”,
però crec que sempre vaig complir amb el que em pertocava fer. Em va agradar
acompanyar ja fa temps als fills, quan eren petits, i fer-ho ara als néts a veure la majestuositat de les
figures mataronines. Les carones embadalides dels menuts davant dels balls de
tan grans personatges és una de les coses més maques de la festa.
Bones Santes! , els
dic als geganters. En Toni Roca, ja
s’ha fet gran i ja no pot amb les seves espatlles, en Victor Lígos, que encara aguanta, en Lluis Hugas que és més jove, com en Toni Vidal. Ja n’hem perdut algun com en “Guanxo” Fradera i algun
altre.
Aquest any, per les ja properes Santes, no podré saludar a en Josep
Fàbregas, “Faluga”, que va ser a més molts anys company de feina de la
meva dona i amb qui també compartíem aquesta costum tan mataronina d’anar a fer
un vol per La Rambla. El trobaré a faltar, era una part del meu paisatge, descansa
en Pau.
Te’n has anat amb els gegants ballant per tu, tu que els havies fet
ballar tant.
3 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada