30 de juny de 2017

Novament, de població.

Els economistes són aquella gent que prediu el passat.


Darreres lectures i altres activitats d’interès em porten a repassar algunes dades elementals sobre economia i societat que temps enrere havia treballat força, quan estava en actiu o en el primers temps que ja no en vaig ser, i que no han deixat mai d’interessar-me per explicar l’entorn socioeconòmic.

La sèrie temporal  que vull tractar és la corresponent als anys d’aquest segle XXI, des del 2000 fins ara. Aquest període permet contrastar dos moments ben diferents: fins a la crisi del 2008, d’alça (encara que ens en podríem anar més enrere, Solbes 1995), i de la crisi fins ara, 2016 (les darreres dades publicades), en que sembla –a nivell de les grans magnituds macro- que ja s’està donant una represa. A més aquest període dóna molt bé ja que hi ha tants anys al davant que al darrere.

Començo per posar al dia les dades demogràfiques. Com ha estat l’evolució de la població espanyola en aquest temps amb una comparativa amb el que ha passat en els països propers amb els que ens podem comparar (Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia. Com a afegitó interessant també, Turquia). Les dades són extretes d’Eurostat, o de l’INE.


Quadre 1.


Gràfica 1.


Evolució molt coneguda: fort augment fins 2008 que s’esmorteeix cap a l’estancament fins el 2012, any en que comença a davallar molt lleugerament. Malgrat que el punt àlgid i per tant la inflexió és l’any 2012, el canvi es comença a donar el 2009 amb una tendència que ens porta al darrer any a quasi igualar-lo.

Aquestes dades són interessants de contrastar amb les que s’han donat en el països del nostre entorn, els que citat abans. Aquí sols reflecteixo les corresponents a tres moments puntuals, els anys d’inici: 2000, el de la crisi: 2008, i el final: 2016. La gràfica és molt curiosa i dóna per comentaris.

Quadre 2.



Gràfica 2.



Llevat de Turquia, encara que aquí hi ha el fenomen dels refugiats de la guerra siriana que no sé pas si desvirtua les dades, som el país dels considerats que creix més, encara que amb unes pautes diferents. Bé, Alemanya no creix gens, d’aquí segurament  l’interès del seu govern en l’admissió de refugiats (per cert, Polònia tampoc).  França, el Regne Unit i Itàlia tenen un creixement més o menys continuat, encara que menor que el nostre. Espanya és el que té el creixement més gran, quasi bé del 15%, encara que ben diferenciat en els dos períodes considerats, d’abans i desprès de la crisi. És conegut el creixement immigratori dels anys de l’eufòria i el també creixement emigratori dels anys de la crisi, però crec que la gràfica ho expressa molt bé.


30 de juny.