M’hi he tornat a posar!

Aviat farà un any que vaig escriure l’entrada “Endreça”. Explicava la quantitat de papers que encara guardo dels temps en que estava en actiu i que mai trobava el moment de desempallegar-me’n. Rutina, preservació, o procrastinació? Segurament hi ha una mica de tot això, ja que un cert narcisisme hi ha (pensar que el que tenim és important, per nosaltres o per algú, o pot ser-ho en algun moment i ho necessitarem) i preservem més del compte.

Llavors vaig netejar algunes “piles” de papers que tenia sobre la meva taula. Ara, aquests darrers dies, m’he enfrontat amb aquella caixa de papers que vaig emportar-me de Madrid quan vaig plegar ja fa més de cinc anys i que encara no havia revisat (o revisitat?). Què hi he trobat? Poques coses per encara ser guardades. Bé, alguna de ben útil: paper en blanc amb la meva capçalera (membrete) com a Diputat que aniré utilitzant. No crec que sigui cap malversació de cabals públics ja que probablement l’haurien destruït al esdevenir inservible pel seu comès.

Al marge d’aquesta anècdota, moltes carpetes amb temes que vaig portar en la meva tasca parlamentària. De la primera etapa, la de portaveu de comerç i turisme, poca cosa a servar. A més, va ser l’etapa bona de l’economia, 2004-2008, i els papers ho reflectien pel que no hi ha gaire a considerar. D’aquest temps sols he conservat la carpeta amb els temes i les notes del viatge que vàrem fer els components de la subcomissió de deslocalitzacions industrials (de quins temes parlàvem llavors al Congrés!) a la Índia i a la Xina. D’aquell viatge, el gener del 2007, en van sortir mitja dotzena d’entrades del meu blog anterior fetes el mes següent entremig del que anava publicant que tornades a llegir ara penso expliquen força bé el que vam fer, però, vaja, potser per nostàlgia d’un dels moments principals de la tasca efectuada llavors he cregut convenient guardar. 

He dubtat si guardava o no el tema que vaig tenir l’honor d’iniciar sobre la regulació de l’atur dels electes locals, però tampoc ho he fet, també està explicat al blog. Si que m’ha vingut en el record de la meva tasca la quantitat de targetes de visita que -degudament ordenades per les que van ser les meves secretaries en aquells anys- encara conservava, n’hi havia que me les havia emportat de l’anterior feina a Mataró. Vaig tenir interès en conèixer algunes coses sobre les indústries i les estructures comercials i turístiques del país i penso que també en les entrades del meu blog deuen estar moltes d’elles explicades. Navarra, Galícia, Andalusia, Castella i Lleó, els “lobbies” de Madrid, les instàncies administratives de la capital, Algèria, Londres... Però, de què serveixen ara? Segurament els titulars d’aquestes targes, en la majoria, sinó en la seva totalitat, ja no exerceixen el que feien fa més de deu anys! Cap a la paperera.

De la segona etapa, del 2008 al 2011, amb una feina ben diferent, portaveu a la Comissió Mixta pel Tribunal de Comptes, la feina va ser més interna, encara que la quantitat d’aspectes que vaig conèixer de les Administracions públiques va ser formidable. Vam veure més d’un centenar d’expedients de temes ben diversos. Alguns foren molt interessants per a mi com els relatius a la vida local que prou bé coneixia (cementiris, escombraries, patrimoni del sól...), d’altres curiosos com els relatius a “la Obra Pía de los Santos Lugares de Jerusalén”. A mi em tocava defensar directament, com a portaveu (vaja, com a “mando”) els relatius als Comptes Generals de l’Estat i els de la fiscalització dels comptes dels partits polítics. Els altres els repartia entre els meus companys i companyes membres de la Comissió, fins hi tot a alguns que n’hi n’eren. Tot està en els Diaris de Sessions del Congrés dels Diputats (la seva edició en paper era de color verd ja que era una Comissió mixta Congrés – Senat), per tant, perquè guardar papers relatius a aquests fets? 

Si, però, que vaig tenir una debilitat pel darrer expedient que vaig portar i tancar just uns pocs dies abans de cloure la feina i passar ja a la “passivitat”: eren els papers de la fiscalització del municipi de Seseña, de la famosa urbanització de “El Pocero”, clos a les darreries de setembre del 2011. Guarda alguns documents interessants de tot el procés de debat de l’informe. Vaig ser comminat a portar-lo (inicialment no el volia agafar jo directament) quasi militarment per la superioritat en un tens dinar al menjador privat del President de la Cambra. Es tractava d’un assumpte, com es conegut, que afectava al President del Congrés, José Bono, que em va estar al sobre, trucant-ne fins i tot a casa meva personalment en dia festiu, per controlar les conclusions que sortirien. Però, també al ser -sabent-ho- la darrera intervenció que feia al Congrés hi vaig afegir en aquella intervenció les meves particulars conclusions sobre el funcionament de la Comissió i el seu futur, fet que també ja està explicat, però que aquí em va guanyar la nostàlgia de guardar.

En aquesta segona etapa, la portaveu d’Economia, l’amiga Montse Colldeforns, em va donar bastant joc en temes diversos de la seva Comissió. També tot està registrat degudament, llavors, perquè guardar paperassa dels debats amb en Sánchez Llibre, la Fátima Báñez, en Montoro, en Llamazares, o els bons jans de l’Herrera o l’Azpiazu? N’he salvat sols un per constància d’un dia que vaig preparar la meva intervenció a la tribuna del Ple amb “retranca”, fet inusual en mi ja que sempre procurava ser molt mesurat, ja que el tema s’ho portava. Era una petició del PP de rebaixar els impostos, que junt amb altres temes que demanaven tot seguit em va fer exclamar: “Milagros, a Lourdes”, amb el beneplàcit exprés del que llavors era Secretari general del GPS, Eduardo Madina.

Bé, doncs de tot plegat, sols han quedat tres expedients dels molts que van passar per les meves mans durant els més de set anys de feina al Congrés que s’havien reduït a uns quants que encara romanien en una capsa abandonada en un racó del terra de la meva habitació de treball. Això sí, els “salvats” els he aplegat en una altra cosa que vaig també conservar: Una carpeta de Turespaña (suposo que me la va donar en Félix Larrosa quan en va ser Director general i després un company dels 25), que porta el logotip que els va fer en Joan Miró.

Tota la resta de papers que hi havia en aquella capsa cap a la deixalleria. (R.I.P.) Una endreça més, però encara queda feina per fer. Quantes coses, moltes d’elles innecessàries, guardem els que ja portem recorregut a la vida!

31 de gener.