Certesa de la incertesa.

El que sabem del cert dels temps que vénen és que seran incerts. En tots els aspectes, en el progrés, en la política, en la societat. Sembla, però, que això ja està assumit, descomptat. Els més grans segurament amb resignació. Mirem endarrere i veiem uns temps que ja no tornaran. Potser van ser uns temps excepcionals i nosaltres uns privilegiats, sense terrabastalls que els estronquessin, sempre millorant, pensant que el progrés ens afermava. Ara esdevenim pessimistes. El que hem fet i hem estat va sent capgirat i creiem que cap enrere, encara que potser no, que sols és diferent. Els més joves ho tenen més assumit. Aspiren a no perdre el que els hi traspassem, però saben que ho hauran de lluitar cada dia, o que certes coses que pels més grans eren importants com l’estabilitat (en moltes coses) ja no existeix i s’adapten a aquestes noves condicions. Tant de bo se’n surtin en aquest nou món.

Què passarà en els avenços tecnològics? Com canviarà el treball, la vida, les relacions, la mobilitat, la formació i la informació...? Què passarà en la política? Això sembla que pot deparar alguns canvis a veure ben aviat. Qui manarà al món? L’ascens a la Presidència dels EUA per part de D. Trump portarà alguns canvis, segur. Però, quins? Què passarà amb la Xina? I amb Europa? Aquest any que ara comença, entre el Brexit i les varies eleccions, especialment les franceses, poden produir-se també alguns canvis. Veurem, retorn al proteccionisme? A casa nostra, també. Els que no varen permetre l’Estatut del 2006, a banda i banda, semblen decidits a moure fitxa i alguna cosa passarà. Quina? Les formacions polítiques es ressituaran, en quin sentit i amb quina força? Què passarà a l’economia? A Espanya la recuperació és un fet macroeconòmic cert, però amb la incertesa de la seva continuïtat: preu del petroli, tipus d’interès, política europea, noves formes de producció i distribució... i la certesa del patiment dels de baix assumint, o no, la seva incertesa: precarietat, temporalitat, manca de perspectives. Les economies “low cost” comporten treball “low cost”. Ningú assegura, dóna certeses de futur, a cap sector. Què serà de l’agricultura, de la indústria o dels serveis? L’única certesa és la del canvi que portarà incertesa. Ja fa temps que es va dir: El futur ja no és el que era.

5 de gener. Que el vent dels Reis de l’Orient ens esvaeixi les boires, amén.