Cloenda, de curs.

Tal com si fóssim estudiants encara, ahir vàrem fer la darrera de les presentacions d’aquest curs que amb més o menys regularitat mensual anem fent al Foment Mataroní. Des que vam començar a la tardor del 2013, s’han presentat vint-i-dos llibres de temàtica ben diferent però sobre tot centrada en temes d’economia, política i societat. Desprès d’una magnífica i treballada presentació d’en Cinto Amat, en Josep M. Carbonell ens va parlar del què li va portar a escriure i quin sentit volia que tingués l’obra presentada “Creure encara?”, Viena ed. B-2016. El debat va ser interessant també i els assistents, diferents com cada vegada segons el tema presentat, crec que en van sortir satisfets.

Aquest curs va començar en retard per tal que no es barregés amb els processos electorals que s’hi ha donat (i que encara continuen). Sols hem fet set presentacions, més o menys com cada curs, però que crec que van tenir totes elles un bon nivell, tan per les obres i els autors com per la majoria de presentadors. Fem-ne la llista:

1. “El bienestar desigual”, del professor Guillem López Casasnovas, presentat pel Dr. Joaquim Esperalba.
2. “Un bon país no és un país low cost”, d’en Miquel Puig Raposo, presentat per la directora de l’Escola d’empresarials del Tecnocampus Montse Vilalta.
3. “La terra i els humans d’aquí a mig segle”, del mataroní Josep Roca Trescents del que en vaig ser el presentador. Acte que repetirem al Col·legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona.
4. “Aquella porta giratòria”, del premiat periodista Lluis Foix, presentat per el mediàtic Manuel Cuyàs.
5. “La Ciudad en movimiento”, del geògraf Oriol Nel·lo, presentat per la sociòloga mataronina Sara Moreno.
6. “La primavera de Múnich”, de l’historiador Jordi Amat, presentat pel jove periodista Joan Safont Plumet.
7. “Creure encara?”, d’en Josep M. Carbonell, presentat per en Cinto Amat.

Economia, prospectiva, periodisme, sociologia, història, pensament. Crec que ha estat un bon ventall de temes, d’autors de perspectives diverses i encertats presentadors (llevat del meu cas que ho vaig ser a demanda de l’autor).

Com he dit abans, l’audiència i la participació col·loquial ha estat lo nombrosa que es pot esperar per aquesta mena d’actes en una ciutat com la nostra, però diferent segons l’atenció que els suscitava l’autor i el llibre presentat. Cal tenir present que l’activitat cultural és variada, plural i nombrosa a Mataró, coincidint a vegades amb alguna que altra, amén dels dies de futbol, generalment els dimecres que és el dia habitual (per disposar de l’espai) en que s’ha hagut d’avançar mitja hora el començament per mor de l’espectacle esportiu. Sempre amb l’ai al cor per si hi hauria clientela i al final la resposta ha estat més positiva del que podia esperar-me. El meu agraïment a tots aquells que s’han interessat per l’activitat.

Com també cal agrair la predisposició dels autors i els presentadors tant bon punt els vaig plantejar la possibilitat de venir a Mataró i de fer el seu comés . Cal dir que tot això és “gratis et amore” per part dels participants, fet que cal remarcar. També el meu agraïment a l’entitat que ens aixopluga, tant físicament com des del punt de vista administratiu, el Foment Mataroní que si que són els que tenen alguna despesa en la disposició i manteniment del local i especialment la bona acollida que la iniciativa a tingut sempre del seu President, l’amic Ramon Salicrú.

Bé, estem a pocs dies de començar l’estiu i haurem de començar a pensar en el curs vinent. No és fàcil ni senzill trobar, en aquesta mena de temàtica, autors de l’àrea barcelonina (per la facilitat de desplaçament) que acabin de publicar i que estiguin disposats a fer un “bolo” a Mataró. Alguna que altra carabassa –comprensible- m’he trobat en algun intent. Segurament moltes coses es podrien millorar, en comunicació, en informació, ..., malgrat que no són temes per encaparrar-s’hi més del compte. Obert a tots els suggeriments, intentarem continuar amb aquesta activitat que pel seu resultat fins ara dóna satisfaccions.

Que tingueu un bon estiu.

16 de juny.

El “panorama”.

Uns quants dies fora de casa, allunyat del país, permeten esvair-te de la pressió quotidiana del que passa en el teu entorn més immediat. Les comunicacions modernes possibiliten mantenir un cert contacte amb que va passant, però -si no hi estàs obsessionat- amb quatre titulars vistos per Internet en tens prou per no quedar-te aïllat completament. I si estàs de viatge turístic vols gaudir-ne, no estar capficat en una cosa que queda lluny, o de la que t’has volgut allunyar.

El nou Govern de Catalunya no disposa de majoria per aprovar els Pressupostos que ha confegit. Vaja, comença a materialitzar-se la dificultat de plasmar en polítiques concretes, i els Pressupostos en són claus per fer-ho, l’heterogenita composició de les forces que es reclamen de l’independentisme. Sí que volen fer avançar el “procés”, però a les primeres de canvi queda clar que ho volen fer per camins diferents, o el que és més important, volen arribar a destins diferents. Tot això ja se sabia de temps, no és pas nou. La teoria aquella del tren que té, que va en, una direcció i del que s’hi van desenganxant vagons a cada estació, o a cada bifurcació,  comporta que el comboi sigui cada cop menor. De moment no sumen, no afegeixen, sols resten. Bé, ara a esperar quin resultat donaran les eleccions espanyoles repetides amb l’esperança, minsa crec, encara que mai se sap, de que s’obri una escletxa que permeti alguna mena de “negociació” per continuar mantenint la il·lusió del camí cap a Ítaca. I si no, què? Potser aquest estiu serà el moment de replantejar-ho tot; però, amb el cap calent... Deixem passar les vacances. El President ja ha anunciat una possible moció de confiança a la tornada pel setembre. Abans o desprès de l’11?

Les repetides. Ja estem quasi bé a la meitat de la campanya, d’una campanya estranya, difícil per les finances dels partits, i els missatges que han de donar, -més justificacions que propostes- que a més tindrà un final més curt allà on celebrem la festa de Sant Joan. No crec pas que es bescanviïn revetlles per actes electorals. Tot el peix està venut? Probablement hi haurà oscil·lacions, però ningú n’augura de substancials. Llavors? Tornarà a presentar-se el tema dels pactes. De qui amb qui? De quina mena? Estables o inestables? Lògics o contra natura? Ja ho veurem a partir de la mateixa nit del 26. Suposo, encara que tampoc no hi ha res escrit al respecte, que ningú gosarà tornar a tibar la corda per anar unes terceres eleccions. Seria fer-ne ja un gra massa. És evident que hi haurà damnificats segons com es desentranyini tot. La continuïtat o el trencament hauran de fer front a una realitat complicada malgrat la bona voluntat manifestada, en un sentit o un altre, en la campanya. Les perspectives econòmiques són les que són, atur, finances públiques, desequilibris territorials, pensions, compromisos europeus ..., i s’haurà de dir la veritat als ciutadans i no continuar amb al cap sota l’ala. Quina papereta pel qui hagi, vulgui o li deixin,  agafar les regnes de la governabilitat.

I, a sobre, afegim-hi que els britànics estan convocats aquests dies per decidir si es queden o se’n van de la Unió Europea. Sembla que el resultat, al menys pel que diuen, és incert, però hi ha possibilitats de que votin anar-se’n. Podem pensar: Ja s’ho faran, ells s’ho perden!, però no anem gaire lluny, els suïssos també s’ho fan tot sols. El que pot passar és que ja “ens ho faran, pobres de nosaltres”, provocant segurament una crisi en la ja debilitada (desorientada?) Unió. Quines conseqüències pot tenir un resultat negatiu? No ho sé pas, però els que des de joves aquí estàvem enlluernats per Europa, els que ens emmirallàvem en les seves institucions i volíem ser com ells i que ens hi deixessin estar, un retrocés en la construcció d’un espai comú de pau i llibertat amb un alt nivell de riquesa (mal repartida, però riquesa) seria un cop fort, primer moral i desprès ves a saber de quin ordre material, un cop molt dur.

Quin estiu ens espera, comença la setmana que ve. Agafeu-vos fort que vénen tamborinades.

15 de juny.