La pastoreta.

Quan vaig veire l’anunci per primera vegada em va sorprendre, ara ja me’l miro tendrament. I ja és notícia als diaris. És el de la pastoreta que tragina bens per les muntanyes del Pallars i que serveix per anunciar una marca d’aigua mineral que fa gala de la seva puresa perquè es recull molt amunt.

Tot el dia els mitjans ens crivellen amb les possibilitats que ens donarà la tecnologia dins de ben poc, a més de vendre’ns la que ja podem utilitzar ara que també ens anuncien reiteradament. I vet aquí, que algun espavilat publicista ens capgira la imatge: Encara és possible que hi hagi gent, neorurals, que faci el camí invers. No hi entenc de ramaderia, ni sé com s’han criat els animals que són sacrificats per que els puguem consumir. Em temo, però, que pensar que es continuen criant com s’ha fet ancestralment és un bonic pensament, però segurament força allunyat de la realitat. L’aviram, el làctics, els porcs, fins i tot el peix i tant d'altres aliments ja es produeixen “industrialment”. Sí que encara hi ha productes alimentaris que  es continuen produint com tota la vida, però em temo que cada cop més marginalment.

Un amic que s’ha dedicat al món agroalimentari em parla d’un sector cada cop més tecnificat, de màquines teledirigides, de drons, i altres enginys semblant. No ens ha d’estranyar pas, és l’evolució de la manufactura a la indústria i d’aquesta al control numèric comandat a distància. Això en tots els rams de l’activitat econòmica i productiva. Perquè no podem pas pensar que en el cas de la ramaderia, i en tota la agroindústria, no ha de passar el mateix?

Per tant, la imatge bucòlica de la pastoreta és sols un reclam nostàlgic per vendre’ns un producte que té, suposo, moltes dificultats per diferenciar-se dels seus competidors. Però a l’hora em sembla també un cert engany, no sé valorar-ne la mida, de fer de la dura vida dels pastors de muntanya un símbol de puresa. Cert que hi ha gent que lluny de submergir-se, o ser submergits, en el brogit insaciable de la vida moderna en defuig i opta per activitats marginals que els proporcionen, segons ells, un altre estil de vida que els plau més. Uns fan vi i mantenen la terra, d’altres artesania i llueixen les seves habilitats, ..., però no ens enganyem, són activitats marginals, tant perquè estan als marges del “sistema” (potser per això les cerquen) i amb uns rendiments també marginals en el món d’avui (potser tampoc els fa massa el pes aquest món). Noves Arcàdies?

En tot cas, el seu ús per la publicitat, pel consumisme, em deixa un regust agredolç. Ah!, i el producte és un de més dels que té una coneguda cervesera.  

24 de maig.