25 de gener del 2016

Del tot recomanable.

En aquests dies d’alta intensitat política, dels que s’hi dediquen i dels que ens ho mirem encuriosits i amb incertesa, és del tot recomanable la lectura del recentment publicat llibre de Daniel Innerarity La política en tiempos de indignación, Ed. Galaxia Gutemberg, B- 2015.

Certament, no sé per on començar a detallar el perquè de la recomanació. Potser per aquí: “Creo que lo mejor es partir de una constatación muy liberadora: la política es una actividad muy limitada, mediocre y fustrante porque así es la vida, limitada, mediocre y fustrante, lo que no nos impide, en ambos casos, tratar de hacerlas mejores”.

A partir d’això, i ja estem a la meitat del llibre, s’entén la crítica a la política, la vella i la “nova”, als polítics, a les institucions, a la ciutadania, als mitjans, a l’acadèmia, a les que semblen grans idees que ara estan sobre la taula, en fi, a la reconsideració de que potser esperem més de la política del que pot donar-nos en realitat. Sempre el dubte de si el que es proposa, el que s’està proposant, és el correcte i de si hi ha altres alternatives. De que no hi ha res del tot bo ni del tot dolent, de que hauríem d’anar amb els ulls ben oberts intentant abastar més camp de visió i a més llarg termini, res de “curtplacisme”. I que la política és feble, per tres factors: els poders públics han perdut la seva tradicional referència a una territorialitat determinada, a que l’Estat ha perdut la seva capacitat de síntesi i que, ara, l’especificitat de l’acció pública es mesurada amb els criteris d’eficàcia dels actors privats. “La política actual padece un gran dèficit de capacidad estratègica.” Debat, diàleg, cessions, enteniments,... que cal pensar, pensar-hi, molt en les formes, en els contextos, en els canvis que hi ha al món...

“Puede que en otras épocas pensar fuera una pérdida de tiempo; en la nuestra pensar es un ahorro de tiempo, un modo radical de actuar sobre la realidad.”

Per pensar-hi molt i deixar-nos engalipar menys.


25 de gener.