Después del muro.

Josep Ramoneda fa el pròleg del llibre i el titula “Elogi del periodisme”, i comença dient: “El periodismo es mediación, pero también conocimiento”.  El llibre és el d’en Josep M. Martí Font, “Después del muro. Alemania y Europa 25 años más tarde” Ed. Galaxia Gutenberg, B-2014.

Malgrat en Ramoneda, el periodisme que veiem avui als mitjans massa vegades és transmissió (de propaganda)  més que mediació i també moltes vegades està trufat d’ignorància, bé, siguem més suaus, de desconeixements. Potser no pot ser d’altra manera donades les restriccions empresarials dels mitjans avui i el que es paga ara als periodistes. Però en Josep M. Martí ja està fora, em sembla, d’aquest panorama. Com que ja és gran, el deuen haver foragitat d’una situació estable a algun mitjà (en lloc d’aprofitar-lo) i ara ens fa saber el seu coneixement periodístic per lliure.

Estava a Alemanya de corresponsal de El País al moment de la caiguda del mur de Berlín, el 1989. Ho va explicar “en vivo y en directo”. En va fer un llibre al cap de deu anys ,“El día que acabó el siglo XX”, i ara, 25 anys més tard, en treu un altre per intentar explicar a on estem. Bé, a on està Alemanya i Europa en aquests moments. Tema interessant on n’hi hagi per l’entorn i els constrenyiments en que ens movem els europeus.

Els alemanys s’han convertit en els “culpables” de la perllongació de la crisi que ja fa temps estem travessant alguns dels que son socis seus a la U.E. i la pròpia Unió. Segons la majoria dels analistes polítics i econòmics estan fent un “austericidi”, fet acceptat per amples capes de la població, especialment els que pateixen amb més intensitat el efectes (dolents) de la situació. En els llibre, en Marti Font ens explica molt bé com són ara aquests alemanys i què (i qui) els guia. És il·lustratiu llegir-lo per saber l’altra cara de la moneda. Però això sols pot fer-ho un periodista com ell que porta anys de vol i té els coneixements (de tota mena) per poder-nos-ho explicar d’una forma entenedora.

Acaba el llibre: “Para Europa, y para Alemania, el dilema està claro. Puede aprovechar estos momentos de crisis, de transformación global, para crecer y convertirse de una vez en una potencia internacional cohesionada, capaz de crear estabilidad a su alrededor. Es a Alemania a quien le corresponde tomar la iniciativa. A Berlín le falta sólo el deseo. Europa puede también apostar por la parálisis, enredada en movimientos tácticos cortoplacistas sin otro objetivo que seguir flotando en el mar de la crisis, capeando la deflación y alimentando el proceso de corrosión interna del que beben los populismos."  

La foto, gens reeixida (ho sento), correspon al dia de la presentació del llibre al Foment, el 20 de gener passat, amb l’autor i el presentador, en Carles Prats, que també va ser corresponsal, en aquest cas de TV3, per les Europes.

19 de febrer.