S’escolen les darreres hores de l’any.
Mirant enrere: la tabarra dels nacionalistes, la incompetència i la irresponsabilitat dels
dirigents, l’egoisme dels rics,... No pas res de nou, però accentuat, cada cop
pitjor. L’any que ve s’albira més o menys semblant. Serà any de processos electorals,
començants pels de Grècia. Aquí n’hi haurà dos o tres, vés a saber.
Probablement la gent passarà comptes amb aquest sistema, malgrat que sols sigui
per esbafar-se més que per pensar que se li ofereixen sortides. Cal posar les
cartes cap per munt i n’hi ha molts que les volen continuar mantenint amagades.
Res, espectador, a veure-ho, encara que..., que no ens posin gaire incòmodes.
L’any que se’n va ens ha donat
moments d’alegria: l’arribada d’en Joan, el primer de setembre
L’ocupació quotidiana més important,
l’atenció als altres dos menuts.
El poder viatjar a variats indrets,
i anar a Ìtaca a començaments de l’estiu.
La bicicleta, els llibres i la lectura, les presentacions i activitats varies. Els amics, amigues, companyes i companys. El to general de la màquina es manté
més o menys, atenent el desgast que ja porta acumulat. Res, allò de que qui
dies passa, anys empeny. En tanquem un altre, a cuidar-se per poder tancar-ne encara
uns quant més. Ei, si pot ser!
31 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada