23 d’octubre del 2014

La revolta en marxa.

Encuriosit i expectant. No pensava pas que fos versemblant  la possibilitat de que el Govern pretengués fer la consulta directament sense empara legal i això és el que anem a veure –sembla del cert- els propers dies. Com que s’ha de votar, o fer-ho veure, sí o sí, o sí i sí, el Govern convoca de paraula qual una entitat qualsevol de la societat civil, a la ciutadania a un Nou 9N en els mateixos termes de la consulta legal que volia fer i que no es pot fer.

Ja se sap –ho ha dit el mateix President- que això no té cap força legal. No hi ha cap acte administratiu que ho recolzi ara per ara, i per tant això no té cap efecte jurídic ni possibilitat de reconeixement exterior. I polític? Evidentment que tindrà efectes polítics, és una prova de força front l’ordenament jurídic vigent. El Govern es llença de cap, encapçala, la revolta. Una munió de gent convençuda i excitada davant la possibilitat de fer una acte de força contra l’ordre establert sense els costos com a mínim d’una bullanga anirà a dipositar un paper –que no una papereta- en una capsa –que no una urna- en una taula –que no un col·legi electoral- en una declaració de la seva voluntat –que no un referèndum- amb una llista que es farà en el moment –que no un cens- desprès d’uns dies -que no seran de campanya. Serà una altra manifestació com les dels darrers 11-9. Sí, faran un 11-9-11 que esdevindrà un 11-9-11-9.

Pot sorprendre que un Govern, amb el que això vol dir, es comporti com una Plataforma qualsevol d’afectats per. Però hi ha un munt de decisions preses per l’administració catalana que no s’estan subjectant a cap procediment regular conegut. Des de posar anuncis als mitjans de comunicació, a informar en dependències administratives, a pretendre usar edificis públics, a imprimir “paperetes” i contractar “urnes”, a utilitzar eines informàtiques del comú i suposo com a traca final anunciar els resultats per algun càrrec públic en algun edifici oficial. Tot el que va fer el MAPA (Moviment Arenyenc per l’autodeterminació) fa cinc anys fet des d’un Govern, fer passar bou per bèstia grossa. Pot sorprendre, però és així. El Govern s´ha col·locat al cap davant de la revolta.

Com que ja s’ha de descomptar l’èxit de l’acció, en seguiran d’altres, algunes previsibles aprofitant les venidores conteses electorals de l’any que ve, d’altres sorprenents que s’aniran covant o potser explotaran sobre la marxa. Encuriosit i expectant de com es va desenvolupant l’espectacle d’una revolta a casa, ben a tocar.

Ja la campana sona,
Ja lo canó retrona.
Anem catalans, anem,
Cap a la victòria anem!




Mentre tant, el Conseller dels números explica públicament als mitjans de comunicació que per fer el pressupost de l’any que ve caldrà anar a cercar els ingressos a Madrid.


23 d'octubre.

21 d’octubre del 2014

Uns tweets.





(Pieter Brueguel "el joven". Construcción de la Torre de Babel. h. 1595. Madrid. Museo Nacional del Prado.)


21 d'octubre

16 d’octubre del 2014

Metafòrica i mataroninament parlant.

Quan vàrem inaugurar l’ampliació del Parc Central, el Nou Parc Central, ara fa ja més de 14 anys, vaig proposar que el passeig que el creua en diagonal s’anomenés Passeig dels Ciutadans. Més endavant, suposo que pels imperatius del llenguatge políticament correcte, es va batejar oficialment com a Passeig de la Ciutadania.  Vaig explicar en aquell dia que els ciutadans anirien per aquell passeig des de l’escadussera Plaça d’Espanya, on s’acabava l’eixampla del s. XIX, fins a la Via Europa, majestuosa arteria vertebral i vertebradora de la Nova Ciutat que havíem bastit, amb la Plaça d’Itàlia com a ròtula central dels barris mal girbats que ens va deixar el franquisme. En Salvador Milà va tenir bon encert, un altre, en escollir un conjunt escultòric ben simple que era una al·legoria del mite clàssic del rapte d’Europa per guarnir aquesta plaça. D’una plaça escadussera a una majestuosa Via per un passeig entre mig d’un parc amb més de deu mil arbres, plantes i vegetació per gaudi dels mataronins i les mataronines. Tot un símbol, una potent imatge, del que teníem al cap en aquell moment com a projecte polític.


Ara, també metafòricament i mataroninament, potser alguns somien en un tortuós camí que ens porti de la Plaça d’Espanya a l’anodí i escarransit carrer de Catalunya, tornant a raure al vell eixample que ens varen deixar els nostres higienistes Melcior de Palau i Emili Cabanyes fa més de 140 anys. De l’escadussera plaça a un anodí i escarransit carrer entre cases de cos centenàries sense cap gràcia, passant això sí, pel carrer de Guifré el Pilós. Podria ser tot un símbol, una trista imatge, del retrocés que tenen al cap alguns com a projecte polític.







16 d'octubre.

15 d’octubre del 2014

Prova d'esforç

Dos anys desprès m’han fet fer una altra prova d’esforç, ara amb contrast radioactiu. Aquesta vegada, però, no se’m han quedat. Veurem els resultats i quin és el diagnòstic. Seguirà.



(em sembla que la foto és d'en Ramon Manent)

15 d'octubre. Santa Teresa, Teresita

21 d'octubre: El resultat és satisfactori, no hi res d'especial de nou que no hi fos.

7 d’octubre del 2014

Sortint de la boira.

Poc a poc, pas a pas, anem sortint de la boira. Això es va clarificant i decantant. Dels que varen aprovar la Llei de Consultes, que ja no eren tots, de seguida se’n va despenjar  un, el PSC, dient que el “procés” no era recolzat per la Llei. Ara, un membre de la Comissió de Control –el proposat per ICV- diu que això no va, que no hi ha garanties democràtiques en el “procés” i se’n retira. Quanta ingenuitat!

Mentre, els que segueixen entossudits van gesticulant essent molt curosos, però, de no fer cap pas administratiu en fals. Propaganda de cara a la galeria. Que si reprenen l’anunci publicitari, retallant-lo i en negre. Que si publiquem un acord sense fixar-ne la data del començament de la seva vigència. Que si fem reunions clandestines no publicades. Que si posem en marxa un registre per si cal confegir un cós electoral ...

Tot sigui per fer veure que tot va, per guanyar temps. I el temps corre, en queda poc, alguns dies. I quant s’acabi el temps? Bé, ja ens empescarem alguna cosa per continuar entretenint el personal.

La propera aclarida tocarà al Govern. Els departaments de Presidència (que ha d’implementar el “procés”) i la de Governació (que té els elements per fer complir l’ordre: els mossos) estan en mans d’Unió!

Bé, potser aviat diran que com que ara no es pot fer la consulta ja la farem més endavant, quan sigui possible... I qui dies passa, anys empeny.

Arribarà el dia en que es decantaran els partidaris de la revolta dels que no la volen. Els marxaires cap a no sé on s’aniran reduint. Faltarà veure quants en quedaran, amb quina esma i amb quina determinació. Quedarà clar que el viatge a Ìtaca encara no ha arribat a la seva fi, que potser encara estem a la cova de Polifem, que caldrà superar aquest escull i tornar a embarcar-se a fer una nova etapa. Si mai arribem a l’illa serem molt rics del que ens haurà donat la travessia, ... i calbs!

A Galicia, la Santa Compaña va desaparèixer amb l’electrificació rural. El temps i les circumstàncies ajuden a esvair la boira.





7 d’octubre.