Hi ha quatre assassinats que ha de resoldre el
comissari Kharitos. És la segona entrega de la sèrie sobre la crisi grega que
està lliurant el novel·lista Petros Màrkaris
. Si en la primera, “Amb l’aigua fins el coll”, els assassinats eren del món
financer ara, en “Liquidació final”
, són defraudadors a Hisenda, o aprofitats o en conxorxa amb el sistema polític.
L’assassí justicier i venjatiu signa com el Recaptador Nacional i aconsegueix,
al fer públics els seus fets, que alguns altres defraudadors arreglin els seus
comptes amb Hisenda, fet que comporta automàticament la popularitat de l’assassí
i la temença de les autoritats que amb el seu comportament han permès la
situació de desgavell fiscal en que viu la col·lectivitat. Hi ha les
explicacions, que fan al investigador, de dos dels que espantats paguen que són
sensacionals.
Tot ben adobat amb referències a la vella història
dels grecs i a les moltes possibilitats que la ficció dóna a les tecnologies de
la informació per poder ràpidament esbrinar tota mena de dades tant pel costat
del delicte com de la seva persecució. Si a més, hom vol conèixer els carrers i
la circulació d’Atenes, el seguiment de les anades i tornades de Kharitos està
minuciosament explicat en les circumstàncies de convulsió social actuals.
La novel·la té dos contrapunts: L’un és el de
la família de comissari, amb la filla que sospesa la decisió d’anar-se’n a
treballar per l’ACNUR a l’Àfrica, davant les dificultats de trobar feina al seu
país, amb l’esglai corresponent dels seus pares. Aquest fet es resolt per la intervenció
d’un vell esquerrà conegut del policia, en Zisis, que aconsegueix dissuadir-la
en l’últim moment.
L’altra contrapunt és més dramàtic: són els
set suïcidis que puntegen la novel·la. Comença aquesta amb el descobriment de
quatre velletes que no poden aguantar més la seva situació decideixen llevar-se
la vida plegades. A mitja trama, apareixen al parella de joves que desesperats
per les seves nul·les perspectives es dessagnen a les escales del Partenó. Cap
al final, el descobriment del cos penjat d’un petit botiguer que sols troba
aquesta sortida per fer front a la seva situació.
El descabdellament de l’intriga, molt cap al
final com correspon a aquest tipus de literatura, amb un parell de cops d’efecte
molt ben trobats. La connivència d’altes instancies polítiques en un dels
cassos i l’arribisme social corporativista com a mòbil de l’assassí.
31 de gener.
