30 de novembre de 2013

Sortir de la crisi?


El periodista, a micròfon obert, pregunta: “Hem sortit de la recessió. Però, hem sortit de la crisi?” La resposta l’havia donat ell mateix minuts abans al obrir el programa i anunciar el seu contingut: “Parlarem amb…, i també donarem compte de la campanya El gran recapte (d’aliments) que es farà el proper cap de setmana a molts establiments comercials del país”.
 
Doncs ja ho teniu, no calen gaires respostes més. Un país que ha de llençar a través d’iniciatives privades solidaries campanyes com aquesta, i les que veurem en les dades sentimentals que s’apropen, no és pas un país que hagi superat la crisi. De creixements Inter trimestrals del 0,1% com el del darrer tercer trimestre ja n’havíem tingut un altre en aquesta llarga Gran Depressió (com la dels anys trenta dels segle passat) que estem vivint. Va ser la remuntada del primer trimestre del 2010 empesa per les mesures anticícliques que es varen prendre a tot arreu quan va esclatar la crisi (aquí, el criticat Pla E, o pla Zapatero). Aquelles mesures no es varen poder mantenir enlloc. Es va imposar les polítiques d’austeritat al sector públic, en part per impossibilitat de mantenir que la meitat dels ingressos del sector públic fossin financers, és a dir crèdits (veure les liquidacions del P.G.E. de 2009 i següents), però en gran part per aprofitar estirar el dogal que tenien les Administracions publiques per finançar-se i ofegar així els “privilegis” que segons els conservadors neoliberals comportava l’Estat del Benestar. La crítica a l’ofensiva conservadora no ha de fer perdre de vista l’atzucac que comporta l’altra impossibilitat com d’una forma ingènua o opaca es vol fer creure a la població.
 
El que cal veure d’ara en endavant és si la tendència cap al creixement que s’apunta a la gràfica del creixement Inter trimestral continua en propers trimestres i no es capgira com ho va fer passat el 2010. L’evolució de les exportacions anirà lligada a què passi al món, i principalment a la U.E. Però poc cal esperar del consum privat, limitat per la desocupació d’una quarta part de la població activa i menys del consum i la inversió públiques limitats pels desesperats intents d’assolir l’equilibri pressupostari.
 
 
No cal oblidat on som, fins on hem caigut.
 
30 de novembre.