Fa cinc anys vaig pujar en bicicleta al Santuari dels Àngels des de Madremanya. Ara, amb 65 ja fets i amb tres “stent” a les coronaries, hi he tornat. Aquest
cop d’una tirada sense necessitar aturar-me cap vegada. Amb les canonades desembossades
I els “manguitos” del carburador
reparats, el motor -dopat amb bisoprolol- anava a ritme de dièsel, no he passat
de les 135 pul/m.
Satisfacció, sembla, doncs, que
encara hi ha partit.
22 d'agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada