Alternatius.

Llegir ara la hipotètica historia dels propers vint anys d’Espanya escrita per un suposat diletant anglo-gal·lès que pretén rememorar a Gerald Brenan és el que se’n proposa als lectors l’obra “Historia de España 2014-2033. Crónica de un colapso”. Michael Joker. Los libros de la Catarata. M-2013.

L’obra, que tradueix i prologa Carlos Taibo, és publicada inicialment per una editorial islandesa l’any 2034 i és pòstuma al seu autor que havia mort l’any abans a Ushuaia, a la Patagonia argentina, a l’altre cap del món atlàntic i que l’havia fet per encàrrec d’una editorial escocesa.  La ficció, entre verada per la realitat fins ara coneguda, està servida.

Amb algunes puntes  hilarants, potser un xic delirants, o no, descriu per la societat espanyola unes perspectives (vistes des d’ara) tenebroses i tremebundes: rescat, “grossen coalicionen”, breu guerra civil, protectorat dictatorial i col·lapse. Fins i tot, en aquests aspectes, cal fer atenció a la bibliografia que com tot estudi seriós es proposa al final del llibre, fent atenció a les obres publicades abans del 2012 de les posteriors.

No és gaire difícil a partir dels fets més rellevants de la nostra història contemporània recent, del coneixement que ja tenim cert del que ens està passant ara mateix i de les perspectives que s’albiren, confegir una hipotètica evolució dels fets que es poden esdevenir en les propers anys. Que el futur no està escrit i que la història depara sorpreses, és ben cert. Però en lloc està determinat que el futur sigui millor i que les sorpreses no seran negatives.

L’únic bri d’esperança (petit) ve de la mà de l’assentament d’experiments socials coneguts com “les Icàries” (també el nom ja ho diu tot), caracteritzades per la seva voluntat expressa de desconnexió amb l’economia oficial, per l’intent de perfilar societats menys complexes, per col·locar en primer pla de la seves preocupacions el mig i el llarg termini, per la democràcia directa i l’autogestió i per la recerca de la igualtat plena entre homes i dones.

 Són els alternatius, moviments diversos que en molt indrets del món capitalista estan ja assentats de temps i que ara aquí sembla que van agafant força.

Parlant d’alternatius (que no de radicals), L’Andreu Missé, vell conegut, impulsa en pla cooperatiu la revista “Alternativas económicas”. Ja va pel quart número mensuals. Crec que cal seguir-lo.

12 de juny.