Avui, el dia s’ha llevat amb una boira costanera que s’ha
enganxat als turons i que ha deixat un ambient gris i humit en contrast amb el
radiant espai d’ahir. Molta circulació, suposo de gent que té pont i l’aprofita
per fer les darreres compres abans de festes. Són dies, aquests nadalecs, amb
records d’altres temps, dels que ja no ens acompanyen, d’històries passades que
va quedant enrere. Els carrers es buidaran aviat aquest vespre i qui més qui
menys ho celebrarà d’alguna manera.
El diari porta la notícia del traspàs d’en Ceferino Díaz,
company gallec, economista de la mateixa edat, amb qui compartirem il·lusions i neguits durant
un temps, no fa pas gaire. Estava malalt, ho sabíem, però ara que se’n ha anat
el recordo afectuosament.
Em ve al cap la vella cançó d’en Raimon:
Som una llum que s'enfuig, som una llum que
s'apaga, som una llum que no és llum, som el gran fum de
la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada