“Obedeciendo a una ley irrevocable, la historia niega a
los contemporáneos la posibilidad de conocer en sus inicios los grandes
movimientos que determinan su época.”Stefan Zweig va ser un escriptor austríac que fou molt popular en el seu temps, a les primeres dècades del segle XX, i que d’un temps ençà torna a ser reconegut i llegit. “El mundo de ayer. Memorias de un europeo” va ser editat aquí el 2001 (dubto, no ho sé, si havia estat editat abans) i ja va per la catorzena reimpressió.
És una obra que es
va publicar desprès del suïcidi del seu autor, el 1942 al Brasil,
desesperat per l’ensorrament del món en el que creia, obert, tolerant,
humanista, cosmopolita, davant l’empenta del feixisme. Un europeu front els nacionalismes, excloents
per definició.
Al començament de
la II Guerra Mundial, apàtrida,
ja que se li havia retirat la nacionalitat: exiliat, lluny de casa seva malgrat era un gran
viatger però arrelat; sense
més documentació que
el que podia tenir en una biblioteca pública; jueu, perseguit per això però sense ser-ne; fa l’efecte
que escriu de raig les
seves memòries, per deixar constància del què és ell i del què era el
seu món que s’ensorra. Memòries que abasten la seva infantesa, joventut i
maduresa a les acaballes del segle XIX i una mica més del primer terç del XX, època
de grans dalts i baixos, de progrés i misèria, de calmes i turbulències que
porten a la segona conflagració mundial dels anys 39-45. De l’ordre burgés del Imperi
Austrohongarès, a la seva ensulsida desprès de la fi de la Primera
Guerra mundial. De l’establiment de la República austríaca, a
la seva anexió pel populisme nazi feixista del III Reich.
Les coneixences i
relacions amb els gran literats, músics i pensadors del seu temps. Les vivències
i inquietuds, sense cap concessió a les
íntimes personals. Una extraordinària
percepció i panoràmica dels seus temps i dels seus paisatges vitals. Al
llegir-la te’n adones de com s’ha anat construint, destruint i reconstruint la
nostra història europea, ara que torna altra volta, sembla, a fer un nou gir, potser,
no ho sé pas, sense
aquells personatges gegants que omplen les pàgines d’aquest llibre.
Algun retall que
penso potser pot tenir interès en l’actualitat:
“El día que la inflación alemana llegó a su fin (1923) se
hubiera podido producir un giro en la historia. Cuando, a toque de campana,
cada billón de marcos engañosamente inflados se cambió por un solo marco nuevo,
se estableció una norma. En efecto, la turbia espuma pronto refluyó con todo su
lodo y suciedad; desaparecieron los bares y tabernas, las relaciones se
normalizaron, todo el mundo pudo calcular claramente cuánto había ganado o
perdido. La mayoría, la gran
masa, había perdido. Pero no se hizo responsables de ello a los que habían
causado la guerra, sino a quienes con espíritu de sacrificio –y sin recibir las
gracias por ello- habían cargado sobre sus hombros con el peso de la
reorganización. Nada envenenó tanto al pueblo alemán –conviene tenerlo siempre presente
en la memoria-, nada encendió tanto su odio y lo maduró tanto para el
advenimiento de Hitler como la inflación.
...una generación entera no olvidó ni perdonó a la República
Alemana aquellos años y prefirió llamar de nuevo a sus carniceros.”
29 de novembre.
